Dones de Gràcia

Ángeles López de Ayala Molero. Biografia

Ángeles López de Ayala Molero
Sevilla, 1858 - Barcelona, 1926


Activista, periodista i narradora, des que va arribar a Gràcia el 1888, es va convertir en una de les impulsores del moviment feminista, espiritista i republicà.


Parlar d’Ángeles López de Ayala és parlar d’un potent grup de dones que, en el tombant del segle XIX-XX, van emergir amb força amb voluntat de millorar les condicions de vida, l’accés a la cultura i la pràctica cultural, com a eina de transformació social.


Va fundar, el 1889, la Sociedad Autónoma de Mujeres, amb Amalia Domingo Soler, una organització de dones de condició social diversa i amb una ideologia vinculada al lliurepensament i amb un doble objectiu principal: el feminisme i l’educació.


L’organització es va transformar en la Sociedad Progresiva Femenina, a la qual s’afegí Teresa Claramunt, treballadora del tèxtil, i van impulsar diverses activitats culturals i mantenir una escola laica per a criatures i una altra per a adults. També van fundar una companyia de teatre i un orfeó.


La confiança en la capacitat emancipadora de la cultura la portà a fundar el setmanari El Progreso, el 1896, i anys a venir, El Gladiador. Órgano de la Sociedad Progresiva Femenina y de la Libertad de Conciencia, el 1906, El Libertador, Periódico defensor de la mujer y órgano del librepensamiento, 1910.


Ángeles López de Ayala va estar vinculada a l’espiritisme i a la maçoneria, que tenia com a lema «Igualtat, llibertat i fraternitat». I, pel que fa a l’espiritisme, res millor que les paraules d'Amalia Domingo Soler: «El Espiritismo lo invade todo. Busca el medio de mejorar las condiciones así morales como materiales del hombre» i «de la mujer», afegiríem nosaltres, atenent al compromís feminista que van adoptar.

__________________

Amalia Domingo Soler, Memoria de una mujer. Autobiografía. Barcelona, 1990, pàg. 97.



El juliol del 1910, Ángeles López Ayala, la Sociedad Progresiva Femenina i altres grups de dones van organitzar la manifestació de dones més gran coneguda fins al moment, que va reunir 15.000 dones amb el lema «Avall el clericalisme! Visca la llibertat de consciència!».

 


Ángeles López Ayala. Context

Ángeles López de Ayala, Teresa Claramunt i Amalia Domingo Soler tenien el seu homòleg, internacionalment parlant, en figures del prestigi d’Emma Goldman.


L’aparició d’aquestes dones al barri de Gràcia no va ser excepcional. Hi havia un moviment internacional que clamava per abolir els privilegis de classe, posar fi a l’explotació del treball i millorar les condicions de vida, facilitar l’accés a la cultura com a eina política amb capacitat per transformar el món i, d'una manera molt especial, partint de la seva condició de dones, lluitar per canviar els estereotips que condemnaven les dones a situacions de vulneració i de submissió.


Una de les reivindicacions més esteses en l'àmbit internacional fou la jornada laboral de 8 hores, enfront el que era habitual a l’època —setmanes laborals de 65 hores, és a dir, una jornada d’onze hores de dilluns a divendres i deu hores el dissabte—.


Gràcia, Barcelona i tantes altres ciutats de Catalunya i del món es van industrialitzar. Primer ho van fer en el sector tèxtil. Les dones eren majoria en el ram tèxtil; gairebé el 80% de la mà d’obra era femenina. Així, doncs, es pot afirmar que la revolució industrial a Catalunya va ser possible gràcies a les dones.


Les condicions de treball, però, eren especialment dures per a les dones: salaris més baixos que els homes, inestabilitat en el treball, i, tal com es pot llegir al diari que reproduïm, moltes dones patien assetjament sexual a la feina.


En aquell context, hi havia una confiança plena en la cultura, en la cultura com a element d’emancipació i motor de creació de nous mons. Per fer accessible la cultura a tota la població amb creativitat i gosadia, van organitzar escoles, cooperatives, ateneus i societats.

Àngeles López Ayala. Fotografies

Àngeles López Ayala. Per trobar més informació