Dones de Gràcia

Maria Teresa Balcells i Llastarry. Biografia

Maria Teresa Balcells i Llastarry
Dusfort (Anoia), 1912 - Barcelona, 1996


Pianista i Pedagoga

La vida musical a Gràcia era activa i creativa al llarg del segle XX. Diverses institucions impulsaren la música, tant pel que fa a divulgació com a formació. Una de les de tradició més dilatada va ser l’Orfeó Gracienc, que havia fundat, entre altres, Joan Balcells. Maria Teresa i Rosa Balcells i Llastarry eren les seves filles, i totes dues es van dedicar a la música. Maria Teresa, pianista i pedagoga; Rosa, arpista i pedagoga. Les dues van ser professores de l’Escola Municipal de Música i van fundar l’Escola de Música de l’Orfeó Català, juntament amb Josepa Català i Antoni Pérez Simó.

Maria Teresa Balcells va destacar com a pianista acompanyant. El 1937, a l’Escola Professional de la Dona, va acompanyar al piano el tenor Enric Sacristan en un recital de cançons russes; també acompanyà Conxita Badia, Mercè Plantada, Mercè Puntí, Maria Rosa Tió i un llarg etcètera.

S’ha posat en relleu la versatilitat que li va donar «haver llegit moltes partitures», en paraules seves.

S’explica que al Gran Teatre del Liceu de Barcelona es va representar Jeanne d’Arc au bûcher, amb Ingrid Bergman com a intèrpret principal, sota la direcció artística de Roberto Rossellini i la direcció musical de Cèsar Mendoza, que van quedar meravellats amb les capacitats musicals de Maria Teresa.

Va ser professora de l'Escola Municipal de Música des del 1948 i també de l’Escola de Música a l’Orfeó Català, que es posà en funcionament a partir del 1978.

Sovint va acompanyar cantants com Conxita Badia, Mercè Plantada o Mercè Capsir.

La seva germana Rosa va ser arpista i professora a l’Escola Municipal.

Maria Teresa Balcells i Llastarry. Context

Les dones intèrprets, compositores i pedagogues han tingut un paper destacat en la vida musical gracienca i barcelonina.

El camp musical no ha estat el més reticent a la incorporació de les dones, ans al contrari. Durant el segle XIX, ja es va poder veure Clotilde Cerdà i la seva excepcional —no per única— vida professional. Clotilde Cerdà no va ser la primera. Ja l'havien precedit altres creadores, i van tenir continuïtat al llarg del segle XX.

Quan les germanes Balcells van entrar en escena, no ho van fer soles. Hi havia un entorn de dones que estaven creant i es dedicaven a la composició i a la interpretació, van fundar escoles —com Ònia Farga Pellicer, que va crear l’Acadèmia de Música de Barcelona el 1929—, van posar en marxa associacions musicals, van crear orquestres i les dirigien —la mateixa Ònia Farga fundà i dirigí l’orquestra de l’Associació Música Pro Amore Artis—, i fins i tot van tirar endavant orquestres de dones. Aquest fou un intent que va portar de cap Aurora Bertrana, primer musicòloga i després escriptora, que creà una orquestra de dones a Barcelona, abans de fer realitat la primera orquestra de jazz en l'àmbit europeu a Suïssa.

Ara bé, no sempre s'han reconegut les seves composicions ni s'han valorat les seves aportacions. Com sempre, hi ha un problema de transmissió. No és que no hi hagués dones en tots els camps de creació al llarg de la història; sovint el que passa és que no s'atorga valor a les seves realitzacions i queden en l’oblit. Però d’haver-n’hi, n’hi ha hagut tantes que el fet d'ignorar-les ja és un problema que rau en la incultura.

Maria Teresa Balcells i Llastarry Fotografies

Maria Teresa Balcells i Llastarry. Per trobar més informació