Dones de Gràcia

Clotilde Cerdà. Biografia

Clotilde Cerdà i Bosch
Barcelona, 1861 - Santa Cruz de Tenerife, 1926


Compositora, arpista, pedagoga i assagista, Clotilde Cerdà, més coneguda pel nom artístic Esmeralda Cervantes, va trencar tots els tòpics sobre la feminitat domesticada del segle XIX. Viatgera incansable, professional reconeguda, s’implicà activament en la societat del seu temps.


Coneguda artísticament amb el nom Esmeralda Cervantes, Clotilde Cerdà i Bosch va debutar a l’Exposició Universal de Viena del 1874 en un acte d’homenatge a Cervantes, amb un èxit sense precedents. Viena, París i Londres van ser els escenaris que van rebre de manera entusiasta les interpretacions de Clotilde abans que emprengués la primera gira per Amèrica.


El 20 de juny de 1875, embarcà a Porto, camí d’Amèrica. El primer port d’arribada va ser Rio de Janeiro, on va ser nomenada arpista de la Imperial Casa de Pedro II. Continuà el viatge cap a Montevideo i Buenos Aires. A principis de l’any següent va actuar a Valparaíso i va continuar imparable amb una sèrie de concerts a Cuba —Santiago, Camagüey, l’Havana...—. Va marxar de l’illa camí de Lima, on va rebre la invitació del Congrés Artístic de Filadèlfia per actuar a l’Exposició Internacional. Posà rumb a l’Amèrica del Nord. Allí va actuar en sales les més prestigioses de Washington i Nova York, abans de fer-ho a l’Exposició Internacional de Filadèlfia, on va rebre el reconeixement de crítica i públic. Va a tornar a Cuba, a fer concerts i més concerts, i continuà sense pausa fins a Mèxic. Contrària a la pena de mort, va sol·licitar al president de la República Mexicana l’indult per al pres José M. Téllez.


I en el camp de la música va fer un salt magistral, ja que va posar en marxa a Barcelona l’Academia de Ciencias, Artes y Oficios de la Mujer, amb l’objectiu d’obrir nous horitzons per al futur de les dones. Publicà la revista El Ángel del Hogar el 1885, i el mateix any, el llibre Historia del arpa. Però les seves manifestacions antiesclavistes, feministes i a favor de la classe obrera van fer que, davant de l’amenaça velada de la monarquia espanyola, abandonés el país per por de les represàlies.


Clotilde Cerdà i Bosch sabia que alguns sectors reialistes no només no li farien costat per garantir la continuïtat del projecte, sinó que l'amenaçaven explícitament. La casa reial no veia de bon grat el compromís polític de Clotilde amb el moviment antiesclavista, la classe obrera catalana i les dones. El 1887, Clotilde Cerdà i la seva mare van tancar l’acadèmia i van marxar, en una mena d’exili, per diverses ciutats europees.


El 1893 va viatjar a Chicago convidada pel comitè organitzador de la World’s Columbian Exposition. El 5 d’agost del mateix any va participar en un concert de l’orquestra de l’exposició, dirigida per Theodore Thomas. I en el marc de la mateixa exposició internacional, va pronunciar la conferència «Education and Literature of the Women of Turkey», que va ser publicada aquell mateix any. A finals del mes de setembre actuà per al president dels Estats Units en una sessió privada.


L'any 1895 es va instal·lar al Brasil. Allí va continuar fent concerts i va ser nomenada professora d’arpa de l’Instituto Carlos Gomes, i al mateix temps fundà i fou la directora dels Asils Internacionals de Lactància.


Clotilde Cerdà era antibel·licista, i va ser delegada al Brasil de l’organisme internacional Alliance Universelle de Femmes Pour la Paix.


A partir del 1907 se'n va anar a viure a Mèxic, on fou professora del Conservatorio Nacional de Música y Declamación.


Va tornar a Barcelona a mitjan la dècada dels anys deu i va viure a l’avinguda de la República Argentina. Posteriorment, va residir a Santa Cruz de Tenerife, ciutat on va morir.


 


Clotilde Cerdà. Context

Les dones no podien accedir lliurement a la universitat. Només es podien matricular als estudis universitaris amb una autorització reial nominal. No va ser fins al 1910 que hi van poder accedir lliurement.


En el darrer quart del segle XIX, algunes dones van estudiar a la Universitat de Barcelona. Les primeres ho van fer a la facultat de medicina: Martina Castells, Dolors Aleu i Helena Masseras. A més, Dolors Aleu va ser la primera doctora en Medicina de l’Estat espanyol. En canvi, l’accés a la formació musical no era tan restrictiu.


Internacionalment, la situació en molts països europeus i americans era més permissiva. Moltes dones estudiaven carreres artístiques i científiques i, fins i tot, a la Fira Internacional de Chicago del 1893 es va construir un pavelló per mostrar les aportacions de les dones en l'àmbit internacional. Aquest pavelló va ser dissenyat per l’arquitecta nord-americana Sophia Hayden.


The Columbian Exposition and the Woman's Building, Chicago, 1893

The Women's Pavilion

Clotilde Cerdà. Fotografies

Clotilde Cerdà. Per trobar més informació