Dones de Gràcia

Isabel Vicente García. Biografia

Isabel Vicente García
Almansa, Albacete, 1918 - Barcelona, 2000


Treballadora, militant de la Joventut Socialista Unificada (JSU) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

«Vam sortir de Barcelona la nit del 25 de gener de 1939 i vam passar la frontera pocs dies després», deia Isabel Vicente. Hi ha un abans i un després d’aquella data del 1939, que va significar la fi de la Guerra Civil i l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

Isabel Vicente era una treballadora de la fàbrica tèxtil La Sedeta abans de la Guerra Civil i activista en diverses organitzacions polítiques de caire comunista.

La Guerra Civil, com totes les guerres, va trastocar la seva experiència vital. Es va exiliar i va estar en tres camps de concentració a França. En un d'aquests va tenir la seva filla Núria.

Va decidir tornar malgrat el règim franquista, primer a Madrid i després a Barcelona. Va voler tornar a treballar a la fàbrica La Sedeta, però no la van admetre. Per subsistir es va dedicar a cosir pantalons a casa. Va col·laborar amb Socors Roig Internacional (SRI) i va ser detinguda el 12 de febrer de 1940, amb 33 homes i 11 dones més. Torturats amb crueltat i sadisme a la comissaria, les dones van passar a la presó de les Corts: hi havia «milers de dones dormint a terra», explicava Isabel Vicente. Després de ser jutjada el març del 1941 pel Tribunal Especial contra la Masonería y el Comunismo per un delicte de rebel·lió contra el règim, va ser condemnada a 12 anys i un dia de presó. En va complir 7, i el 1947 va quedar en llibertat.

En aquell moment es va reincorporar a La Sedeta. Subsistir en aquella època de salaris baixos i manca d’aliments era difícil, molt difícil. Durant aquells anys van esclatar diverses vagues. Les primeres fàbriques que es van declarar en vaga van ser les del tèxtil.

Isabel Vicente García. Context

El franquisme va prohibir els partits polítics i els sindicats, que van ser perseguits durament i obligats a actuar en la clandestinitat. Es condemnava tot acte de dissidència amb la ideologia feixista, sovint amb la pena de mort.
El règim de Franco va practicar una depuració sistemàtica de tothom que hagués tingut algun vincle o simpaties amb el govern o les institucions republicanes. A les empreses, en molts casos, els treballadors de l’etapa republicana van haver de passar processos de depuració i, un cop acabada la guerra, no van poder tornar al seu lloc de treball.

Subsistir a la Catalunya de postguerra no era fàcil. La manca de productes de primera necessitat i de combustible feia que la subsistència quotidiana es convertís en una activitat frenètica i frustrant.

Durant tretze anys, l’adquisició d’aliments es va convertir en el principal maldecap dels nuclis familiars. Passaren molts anys fins que es van recuperar els nivells de consum assolits durant els anys de la Segona República. Encara el 1950, les classes populars consumien la meitat de pa del que adquirien el 1936.

En aquell context de salaris baixos i de fam, el dia 15 de desembre de 1945 va començar una vaga per demanar millores salarials a la Fàbrica Nova (Hilados y Tejidos Bertrán y Serra) de Manresa. La major part dels 2.000 treballadors eren dones.

Laura Sanmiquel, treballadora de la fàbrica, escrivia: «El dia 1 de maig: a tota la fàbrica només treballaven 14 dones. D’homes, molts. A la tarda, de dones 30, d’homes, 130. A la tarda una manifestació de dones ha anat a la plaça per parlar amb l’alcalde, però la Guàrdia Civil les ha fet dispersar.»

Malgrat la por de la repressió policial —l’Estat considerava les vagues un acte de rebel·lió militar— i la por de perdre la feina en un moment en què la subsistència era precària, van ser les dones les qui van iniciar la vaga, li van donar continuïtat i van crear els comitès per negociar amb els propietaris i les autoritats militars i civils. La vaga s’escampà per Badalona, Sabadell, Hospitalet, Barcelona, Palamós i Mataró.

Durant la dècada dels quaranta i cinquanta, la reivindicació de condicions laborals i socials millors es va estendre per diverses localitats catalanes.

Isabel Vicente García. Fotografies

Isabel Vicente García. Per trobar més informació