Dones de Gràcia

Leonor Ferrer Girabau. Biografia

Leonor Ferrer Girabau


Leonor Ferrer va ser la primera dona delineant de l'Estat espanyol, un títol que havia aconseguit amb la qualificació més alta en la dècada dels anys deu. Va obtenir el títol de perit delineant, el 13 de març de 1905, a la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País, Sección de Enseñanza, Escuela de Institutrices y Otras Carreras para la Mujer.

Treballà a la Compañía Peninsular de Teléfonos, on va ocupar el càrrec de cap de la secció de plànols, en què va formar un equip amb Maria Grau, Eulàlia Fàbregas i Teresa Torrens. Les publicacions de l'època remarcaven les habilitats de Leonor Ferrer: «La pericia en l'art utilíssim que cultiva, l'encert y bellesa dels seus dibuxos, la serietat ab que desempenya'l seu comès li han valgut la confiança y l'estima de la important societat barcelonina».

Leonor Ferrer es va dedicar a l’ensenyament de la delineació. Primer, a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, on va fer classes a la dècada dels anys vint, i més endavant va crear la seva pròpia escola amb el nom d’Academia de delineación para señoritas bajo la dirección de Leonor Ferrer, al carrer de Grases, número 19.

Leonor Ferrer es va relacionar amb dones de procedències i dedicacions diverses; entre altres, va mantenir relacions d’amistat amb la pintora Pepita Teixidor i, quan aquesta va morir, va formar part de la comissió que va organitzar l'homenatge a la pintora, juntament amb Lluïsa Vidal, en representació de les pintores; la comtessa de Castella, per les escriptores; Narcisa Freixas, per les compositores, i Carme Karr com a presidenta.

El darrer any de la Guerra Civil, el 1939, va exercir de mestra —títol que havia aconseguit el 1897— a Formentera, a l’Escuela Nuestra Señora del Pilar, i durant la dècada dels quaranta, va fer de mestre a Mercadal, a Menorca.

La guerra, com totes les guerres, va trastocar les expectatives vitals de dones i homes.

Leonor Ferrer Girabau. Context

La professionalització de les dones des de principis de segle XX no tenia aturador.

Mentre que durant el segle anterior les dones havien exigit el dret a l’educació, en el primer terç del segle XX van exigir el dret a la professionalització en els camps més diversos.

En el sector tecnològic i científic, les dones ocupaven sectors nous i ho volien fer públic amb la voluntat de trencar estereotips. Una de les publicacions que va donar compte de les professionals en els diversos sectors va ser la revista Feminal, dirigida per Carme Karr el 1907 i que va tenir una vida llarga, fins al 1917. Fou en aquesta revista on es va publicar un reportatge sobre Leonor Ferrer i altres professionals.

Alhora, per iniciativa de les mateixes dones, es van crear centres de formació, com per exemple l’escola de delineants, impulsada per Leonor Ferrer, o altres institucions com I’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, inaugurat el 1909, primer com a biblioteca pública —la primera biblioteca pública de dones d’Europa i una de les primeres de Barcelona—. Les institucions públiques, en general, van seguir amb un cert ralentí les iniciatives de les dones. No va ser fins al 1914 que la Mancomunitat de Catalunya va obrir l’Escola de Bibliotecàries, o l’Escola d’Infermeres, amb l’especialitat de tècniques de laboratori, el 1919. En canvi, en l'àmbit internacional, especialment al Regne Unit, França, Alemanya i als Estats Units, hi havia des de feia anys escoles professionals per a les dones amb una gran oferta formativa i variada.

Leonor Ferrer Girabau. Fotografies