Dones de Gràcia

Lluïsa Vidal Puig. Biografia

Lluïsa Vidal Puig
Barcelona, 1876 - Barcelona, 1918

Artista plàstica.

Al carrer Gran de Gràcia, abans carrer de Salmerón, Lluïsa Vidal Puig hi tenia el seu estudi. Una imatge publicada a la revista Feminal, de la qual va ser col·laboradora habitual, recull la instantània d’una sessió de treball de l’artista.

Lluïsa Vidal es va especialitzar en el retrat i en la pintura a l’oli. Gràcies a les seves obres, s’han conservat els retrats d’algunes de les seves coetànies que destacaren en diversos camps professionals. Pintà, entre altres, el retrat de la poeta Josepa Massanés, que va formar part de la Galeria de Catalans Il·lustres el 1914; el de l’escriptora Dolors Monserdà, i el de moltes altres.

La seva primera exposició va ser a la sala Parés de Barcelona, el 1898. Formada en el taller del seu pare, un dels dissenyadors de mobles i decoradors d'interiors de més prestigi a la Catalunya finisecular, va ampliar estudis amb altres pintors a Barcelona i París. Va ser a París que va visitar La Fronde, una revista de dones, i va entrar en contacte amb el moviment feminista. També viatjà a Londres i, de tornada a Barcelona, Lluïsa Vidal, amb només 22 anys, ja va exposar en un dels espais més reconeguts del territori català, Els Quatre Gats, cafè, restaurant i sala d'exposicions que concentrava els gran artistes modernistes de l'època, i les grans patums de l'època, com Casas o Rusiñol, van reconèixer la seva professionalitat. De fet, podríem dir que Lluïsa Vidal va ser una de les primeres professionals de les arts plàstiques que va poder viure de la seva feina.

A Catalunya va entrar en contacte amb Carme Karr, directora de la revista Feminal, i amb altres pintores, com Laura Albéniz i Pepita Teixidor. Alhora, va estar vinculada a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, espai cultural creat, finançat i adreçat a les dones, des de l’any que es va crear, el 1910, com a jurat de la Secció d’Art.

Va viure l’esclat de la Primera Guerra Mundial i, tot i que Espanya es mantingué com a país neutral, la seva posició antibel·licista i a favor de la pau la impel·lí a formar part del Comitè Pacifista de Catalunya i va participar en tots els actes que es van organitzar.

Lluïsa Vidal ha estat reconeguda i vindicada pel moviment feminista. Darrerament s’han portat a terme algunes exposicions per donar-la a conèixer al gran públic.

Lluïsa Vidal Puig. Context

La presència d’artistes plàstiques en el panorama català entre els segles XIX i XX és contundent: hi trobem, entre altres, Emília Coranty, Elvira Malagarriga, Pepita Teixidor, Maria Soler Engràcia... totes elles coetànies de Lluïsa Vidal, i alguna de les quals ja havia tingut presència en l'àmbit internacional.

Emília Coranty, per exemple, va exposar a la World’s Columbian Exposition, organitzada a Chicago el 1893. Les seves obres es van exposar al costat de les de creadores del prestigi de Mary Cassat, Rosa Bonheur, Anna Lea Merritt, i va obtenir una medalla pel conjunt de les obres presentades.

Emília Coranty havia nascut a Barcelona el 1862 i va ser la primera dona que va poder estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona durant el curs 1886-1887. Va ser una de les creadores que va intentar posar fi a la distinció tradicional entre les belles arts i les arts aplicades al nostre país, ja que va impulsar la professionalització de les arts decoratives.

Ara bé, malgrat que va accedir tard a la formació reglada i que les seves obres van causar en alguns casos «alarma social» per a mentalitats «benpensades» que opinaven que les dones només podien pintar flors i violes —com en el cas d’Elvira Malagarriga, que pintava dones despullades i alguns es van voler escandalitzar—, elles van continuar fent allò que volien, pintar, però amb el gran handicap que poques, molt poques, van ser les que van poder viure de les seves creacions.

Núria Rius Vernet, el 2008, va preparar una exposició amb el títol suggeridor «Del fons a la superfície». L’exposició recuperava algunes obres d’artistes que es trobaven en els fons dels museus públics i que mai no havíem tingut l'oportunitat de veure.

Aquella exposició desvelava que la qüestió no era que no hi hagués artistes plàstiques en la història de la creació a Catalunya, sinó que sovint, el problema era que, tot i que les seves obres es conservessin en els fons dels museus, no eren prou valorades i, per tant, no havien merescut una exposició monogràfica o bé tenir presència a les exposicions permanents dels museus.

Lluïsa Vidal Puig. Fotografies

Lluïsa Vidal Puig. Per trobar més informació

  • Les obres de Lluïsa Vidal es troben disperses en museus i col·leccions privades. El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva alguna de les seves obres
  • Exposició temporal, Lluïsa Vidal, la pintora modernista:
    http://www.mmcat.cat/es/blog/exposicion-temporal-lluisa-vidal-la-pintora-modernista/
  • Oltra Esteve, Consol. Lluïsa Vidal. La mirada d’una dona, l’empremta d’una artista. Barcelona: Salvatella, 2013.
  • Rudo, Nancy. Lluïsa Vidal, pintora. Barcelona: Fundació ”la Caixa”, 2001.
  • Rius Vernet, Núria. Del fons a la superfície. Barcelona: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008.