Dones de Gràcia

Margaret Michaelis. Biografia

Fotografia del carrer del Raval

Margaret Michaelis
Dzieditz, 1902 - Austràlia, 1985


Fotògrafa


«Un dia per la tarda a Barcelona, vaig agafar la meva petita càmera Leica, i vaig fer una petita incursió pel barri xinès», escrivia Margaret Michaelis, la fotògrafa que va arribar a Barcelona pels volts del 1933. Procedia de Berlín, d’on va fugir per l’ascens de Hitler. Jueva i anarcosindicalista, va decidir instal·lar-se a Barcelona i muntà el seu propi estudi fotogràfic, primer Foto-studio i després Foto-elis, a l’avinguda de la República Argentina, número 218.


Margaret Michaelis va retratar Barcelona i, molt especialment, el barri del Raval, en aquell moment conegut com a «Barri Xino». Les seves imatges van servir per denunciar les condicions deplorables d’habitabilitat del barri.


Aquesta és la instantània d’unes dones situades a la porta del bar Internacional, molt probablement treballadores sexuals. I ens ha interessat per la manera com la fotògrafa les ha volgut presentar. No hi ha preciosisme fotogràfic, ni tampoc exhibició tècnica, malgrat que la dominava per la llarga trajectòria de formació i de pràctica professional, dedicada a la fotografia publicitària. Són, repetim, tres dones. Margaret Michaelis no les connota, només les reconeix com a dones.


Com n’és, de diferent, aquesta imatge de les treballadores sexuals —una dona, Margaret Michaelis, mira les altres dones— d’aquelles altres fotografies estereotipades, realitzades des del voyeurisme per al consum de mirades obscenes.


Margaret Michaelis, a més de reportatge social, va fer fotografia d’arquitectura i col·laborà amb assiduïtat a la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea, publicació del GATEPAC, Grup d'Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. També va publicar a la revista Nova Ibèria, editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

Margaret Michaelis. Context

Quan Margaret Michaelis va arribar a Barcelona feia poc que s’havia posat fi a segles de monarquia, i la nova constitució republicana reconeixia el dret de vot per a les dones. El nou context polític va afavorir noves vies de creació i investigació cultural en un marc de llibertat que propiciava representacions noves. En canvi, en alguns països europeus, es van prohibir experiències polítiques i culturals innovadores per l’auge de Hitler i de la mentalitat conservadora, racista i bel·licista que acabaria amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Intel·lectuals i creadors de tota mena van emprendre el camí de l’exili dels seus respectius països a la recerca de ciutats on poguessin continuar la seva trajectòria vital, política i cultural.


Gràcia, en aquell moment, es va convertir en un barri que atreia part d’aquesta migració, i Barcelona va passar a ser un centre d’investigació i creació cultural que propiciava el contacte entre gent d’aquí i d’allà.


Una de les creadores més innovadores que transitava per Gràcia era Remedios Varo, gironina d’origen igual que la pintora Ángeles Santos Torroella, totes dues dins del corrent del surrealisme. La primera estava desenvolupant la seva obra pictòrica i treballava en publicitat. La segona ja havia pintat Un mundo, el 1929, santos-angeles la pintura que va significar el pas a l’avantguarda de la pintura catalana, uns anys abans que Dalí.


L’avantguarda a Catalunya té dos noms destacats: Ángeles Santos Torroella i Remedios Varo, que va marxar a l’exili, primer a França i després a Mèxic, on va crear gran part de la seva obra, amb un gran reconeixement internacional però no tant valorada a Catalunya.


Margaret Michaelis. Fotografies

Margaret Michaelis. Per trobar més informació