Dones de Gràcia

Maria Baldó Massanet. Biografia

Maria Baldó Massanet
Hellín, Castella, 1884-Tolosa de Llenguadoc, 1964

Pedagoga, activista, feminista.

Directora del primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, inaugurat el 1922. L’escola es va construir en els antics terrenys on abans hi havia l’hostal de La Farigola, i el projecte arquitectònic va ser de Josep Goday. La Farigola, forma part dels grups escolars que el Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona, construí pels diferents barris de la ciutat per tal de facilitar l’accés a l’escola pública.
Maria Baldó està interessada en els corrents de renovació pedagògica . Durant la dècada dels trenta, s’encarregà de les Missions Pedagògiques, amb el mestre Herminio Almendros. Combinà la seva activitat didàctica amb un clar posicionament feminista, per defensar els drets de les dones.
El 1936 va ser presidenta del Lyceum Club de Barcelona i vicepresidenta del Comitè Executiu de la Unió de Dones de Catalunya, 1937, organisme que es creà arran de l’esclat de la guerra civil, per buscar una acció conjunta de les dones de diverses procedències polítiques enfront el feixisme.
Conferenciant i escriptora, va col·laborar a la revista Companya, on també hi col·laboraven, entre d’altres, Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda i un llarg etcètera de periodistes, escriptores i activistes, compromeses amb el govern republicà.
Durant la Guerra Civil va ser secretària general de “La dona a la rereguarda”, secció del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
Va publicar el llibre El libro del hogar, 1933.
A la fi de la guerra Civil s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on dirigí la residència d’intel·lectuals i exiliats i hi va morir el 1964.


Maria Baldó Massanet. Context

La dècada dels anys trenta del segle XX va ser una època de canvis que se succeïren a una velocitat de vertigen.
Canvis en el sistema de govern: d’un règim monàrquic a un sistema republicà.
Canvis legislatius: la constitució republicana reconeixia, per primera vegada en la història del país, el sufragi universal, és a dir, admetia el dret de vot per a les dones i els homes.
Més canvis legislatius: la llei del divorci, que afectà la relació entre els sexes.
Eren canvis que reconeixien les voluntats de diversos col·lectius de dones i d’homes que exigien transformar les relacions entre la ciutadania i les institucions públiques, i també les relacions entre els sexes. En definitiva, volien explorar noves maneres de viure, tant col·lectivament com individualment, lluny de les velles i obsoletes estructures polítiques, lluny dels vells arquetips que establien amb rigidesa com havia de ser i comportar-se una dona i com havia de ser i comportar-se un home.
En la recerca exploratòria de noves expectatives vitals que el nou marc polític i legislatiu obria, hi va haver una aposta decidida per la cultura, especialment per part de les dones convençudes de la seva capacitat emancipadora. Aposta que es materialitzà en la creació d’espais propis.
Barcelona era un espai d’experimentació política i cultural.

Maria Baldó Massanet. Fotografies

Maria Baldó Massanet. Per trobar més informació