Dones de Gràcia

Maria Mercè Marçal Serra. Biografia

Fotografia del carrer del Raval

Maria Mercè Marçal Serra
Barcelona 1952-1998


Escriptora, traductora i pedagoga


Va néixer accidentalment a Barcelona el 13 de novembre de 1952, i passà la seva infantesa a Ivars d'Urgell, d'on era originària la família.


«A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i de nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel». Amb aquests tres versos contundents es definia Maria-Mercè Marçal en la dècada dels anys setanta, uns versos que, a força de repetir-los, la començaven a cansar; havien perdut força per a ella. Amb tot, però, poc temps abans de morir, considerava que encara eren, potser, la millor definició d'ella mateixa.


Autora d'una reconeguda obra poètica i d'una única novel·la —La passió segons Renée Vivien, que va obtenir els premis Carlemany, Bertrana, Crexells i Serra d'Or—, Maria-Mercè Marçal es va donar a conèixer com a escriptora el 1977 amb el recull poètic Cau de llunes, un llibre premiat l'any anterior amb el Carles Riba. Després vindrien Bruixa de dol, el 1979 —el més venut—; Sal oberta, el 1982; Terra de mai, el 1982; La germana, l'estrangera, el 1985, i Desglaç, últim títol poètic, en el qual va aplegar el que havia escrit entre el 1984 i el 1988. Tota aquesta creació poètica es va recopilar el 1989 en un sol volum, Llengua abolida.


L'erotisme, l'amor, la pròpia identitat, la condició de dona, la maternitat i la mort són alguns dels temes recurrents en els llibres poètics de Marçal, una autora que ha sabut beure dels clàssics contemporanis catalans Salvat-Papasseit, Brossa, Foix, Rosselló-Pòrcel, Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Carner, i també de l'espanyol García Lorca.


Però volem destacar el seu interès en la relectura i la interpretació d'autores clàssiques catalanes: Clementina Arderiu i Rosa Leveroni. L'any 1985 va preparar per a la col·lecció Clàssiques Catalanes l'antologia poètica de Clementina Arderiu, Contraclaror, publicada per La Sal, edicions de les dones. En la introducció, que és alhora l'estudi que més ha aprofundit en l'obra de Clementina, Marçal escrivia: «Enfrontar-me a l'obra de Clementina Arderiu és, des de fa temps, per a mi un repte que finalment he decidit d'acceptar. Malgrat el risc de semblar repetitiva, crec que em cal encara insistir sobre la situació de, diguem-ne, orfenesa en què ens movem les dones que escrivim —i crec que en altres camps culturals el problema és idèntic— en tenir davant de nosaltres, i haver-nos-hi d'inserir, una tradició literària on les dones, no sols hi constitueixen una minoria absoluta, sinó que, a més a més, hi tenen sempre un lloc excèntric; o per l'estigma d'una genialitat inexplicable, o per una mena de semi-oblit condescendent que les confina en un espai mort, en una mena de llimbs de la cultura.»


L'autora va mostrar interès en la recuperació de l'escriptura de poetes catalanes i també de poetes estrangeres com Adrienne Rich, Sylvia Plath i Renée Vivien, autora francesa sobre la qual Maria-Mercè Marçal recrearia la seva novel·la La passió segons Renée Vivien, la seva biografia.


Com a narradora també ha deixat el text «Viratges, reminiscències», dins l'obra Barceldones, el 1990 i l'obra infantil La disputa de fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada, el 1986, escrita amb Glòria Puig.


Militant del PSAN, cofundadora de l'editorial Llibres del Mall, activista feminista, fundadora del Comitè Femení del Pen Club Català, ha traduït, entre altres, Colette, Yourcenar i Akhmatova. Catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes a l'Institut Joan Boscà de Barcelona, va tenir una filla, Heura, present en gran part de la seva obra, especialment a La germana, l'estrangera, en què aborda de manera inèdita el tema de la maternitat. Va viure un temps a l’avinguda de la República Argentina.


Raó del cos, de l'any 2000, és el seu darrer poemari, publicat pòstumament.

Maria Mercè Marçal Serra. Context

La primera obra publicada de Maria-Mercè Marçal va aparèixer un any després de la celebració de les Jornades Catalanes de la Dona, que van tenir lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona l'any 1976. Les jornades van ser una denúncia de lleis i pràctiques que discriminaven les dones, i van posar de manifest que, per construir la democràcia, calia tenir en compte els desitjos i les voluntats de les dones.


Tot just després de les jornades, van començar a sorgir espais de dones. Van aparèixer bars i llibreries, editorials i centres de recerca de dones en universitats, associacions, cases i casals. En definitiva, espais d'intercanvi, de relació, de coneixement, de creació. Maria-Mercè Marçal va participar activament en aquests espais, com es pot veure a la imatge del bar llibreria La Sal.


En paral·lel a la creació d’espais propis i de nous rituals d’ocupació de carrers i places —manifestacions i actes per celebrar el Dia Internacional de la Dona—, va venir l’exigència del dret al propi cos i a una sexualitat lliure.


El dret a la lliure disposició del propi cos implicava la reivindicació de tot un seguit de drets —sexualitat lliure, maternitat lliure i desitjada, educació afectiva i sexual, legalització dels anticonceptius, dret a l’avortament...— que implicaven un canvi social que afectava les capes més profundes, més estructurals.


Així fou com el lema «Allò personal és polític» va esdevenir més que una consigna i es transformà en una línia de pensament que desemmascarava mites i donava dimensió pública a uns temes que es volien mantenir dins l’àmbit personal.


Aquest fou el context en què Maria-Mercè Marçal i altres escriptores van crear paraules, noves maneres d’expressar l’experiència femenina i de construir nous símbols.


Maria Mercè Marçal Serra. Fotografies

Maria Mercè Marçal Serra. Per trobar més informació