Creadores de Gràcia

Projecte Minerva

Creadores de Gràcia

Projecte Minerva

Dia internacional contra la mutilació genital femenina

5 de febrer de 2020
Per Projecte Minerva

Per aquest mes de febrer escollim per la campanya contra les violències masclistes i els rols i estereotips sexistes la mutilació genital femenina. El dia 6 reivindiquem la tolerància 0 davant d’aquesta vulneració dels drets humans i dels drets sexuals i reproductius de les dones.

 

Aquesta pràctica, en contra del que moltes vegades es pensa, es realitza per qüestions culturals i no per motivacions religioses, ja que cap creença la considera obligatòria. Una de cada vint dones ha patit algun tipus de mutilació genital i això representa, globalment, 200 milions de dones mutilades sense cap motivació mèdica ni de salut.

 

Els objectius per portar a terme aquesta pràctica són diversos: com diu Naimah Hassan en aquesta Ted Talk sobre la mutilació genital, les comunitats que realitzen aquesta pràctica ho fan perquè creuen que és quelcom positiu que permet mantenir intacte el valor de les noies, fomentant que siguin bones, complaents, netes, culturalment respectables i dignes per casar-se. Rols i estereotips sexistes que generen violència i mutilen els cossos de les dones, coartant la seva llibertat i limitant o anul·lant el seu plaer sexual.

 

I és que històricament i en la majoria de cultures, s’han establert mesures legals, culturals i socials, explícites o implícites, per controlar les dones, la seva sexualitat i la capacitat per escollir sobre les seves pròpies vides. Des de la normativa legal entorn el matrimoni i les implicacions desiguals i masclistes que suposava per dones i homes a l’antiga Grècia fins a teories psicològiques més modernes que postulaven que les dones eren homes incomplets i tenien enveja del falo.

 

Avui en dia, ens continuem trobant amb escletxes orgasmàtiques que mostren com ells obtenen més plaer en les relacions heterosexuals que elles mentre que, a la vegada, una de les operacions estètiques que més està augmentant és la “labioplasta”, operació dels llavis vulvars interns i/o externs en la qual s’assumeix el risc de perdre el 50 o 60% de la sensibilitat. En la meitat dels casos aquesta operació respon a criteris estètics, ja que l’imaginari sexual, eròtic i pornogràfic construeix uns cànons estètics de la vulva infantilitzats, provocant una pèrdua d’autoestima en les dones i limitant el seu empoderament sexual.  

 

I és que hi ha hagut i continua existint un rebuig envers els genitals de les dones, que han estat considerats incomplets, inferiors, lletjos o antihigiènics i s’han invisibilitzat, menystingut i ridiculitzat, negant el plaer que podien produir. A “Debido a que a él le gustaba mirarla”, un dels monòlegs de “Los monólogos de la vagina”, Eva Ensler ens presenta una dona que odia la seva propia vulva perquè la considera lletja i no permet ni gaudeix que les seves parelles sexuals masculines li donin plaer oral. Les dones, a partir dels discursos socials i culturals, aprenem a odiar-nos a nosaltres mateixes i acabem creient que no som mereixedores de plaer i d’amor. 

 

Però també som resilients. Ens alcem i diem prou. Reivindiquem el nostre plaer i la nostra sexualitat; ens mirem a nosaltres mateixes amb uns altres ulls i emprem l’art i la creació per rellegir-nos, com en aquesta iniciativa de la Guerrilla dels Cossos on diferents dones es van dedicar a treballar l’empoderament sexual i l’autoestima dibuixant les pròpies vulves o l’artista Jacqueline Socor, que dibuixa vulves com a part de la natura per integrar-les en el nostre imaginari; denunciem les violències viscudes a partir de la literatura, que ens permet donar veu a l’experiència de moltes dones i conscienciar-ne a moltes altres, com Nawal El Saadawi i el seu llibre “Woman and sex” o la Diana Pornoterrorista amb el seu llibre Coño Potents. Manual sobre su poder, su próstata y sus fluidos, on desmenteix el coneixement “científic” tan androcèntric i patriarcal dels cossos biològicament femenins; Trótula de Salermo va començar a estudiar ginecologia el s.XII quan ningú més ho feia i eduquem i empoderem a les nenes parlant dels drets sexuals i reproductius que hem i podem reivindicar.

 

Des de tot arreu, les dones diem prou i com a Projecte Minerva. Dones creadores de Gràcia ens sumem a aquest clam: tolerància 0 a la mutilació genital femenina, a l’odi cap el sexe i la sexualitat femenina i al control i la violència sobre els nostres cossos. 

En aquest enllaç podeu trobar més informació sobre la mutilació genital femenina: nombre de dones que ho han viscut, països on es practica, tipologies de mutilació i situació legal d’aquesta pràctica en els diferents estats.

 

Aquest febrer estarem a la plaça Sant Jaume dinamitzant l’acció artística en homenatge a les dones assassinades per violència masclista en l’últim mes conjuntament amb la Plataforma Unitària contra les violències de gènere, que és qui cada tercer dilluns de mes organitza la trobada.

Serà el 17 de febrer a les 20 h i juntes cridarem que ens volem vives.