Una història d'amor pel teatre

Tots tenim una història al darrera, una història que no va començar amb nosaltres ni acabarà quan marxem, però que, d’alguna manera, és el resultat de moltes vivències anteriors, d’experiències dolces i amargues, de moments feliços i d’immens dolor o d'il·lusions que ni podem imaginar perquè potser varen quedar guardades en el cor dels que ens han precedit. 

També som el fil conductor que enllaça el passat que hem heretat amb el present que és nostre i un futur que no ens pertany. 

Segurament a molts ens agradaria haver après més dels que ens varen precedir, però, quan som conscients d’això ja hem fet tard. Tant de bo que les noves generacions aprenguin d’aquests errors nostres. 

Per aquest motiu, m’agradaria compartir la meva modesta història d'amor pel teatre. Una parcel·la que ha ocupat gran part de la meva vida. La part més personal, quedarà només pels que l’han viscut d’a prop.

He desenvolupat aquesta història a través de 6 capítols, entre el 1923/24 al 2019. 

95 anys ininterrumputs de vivècies teatrals de 5 generacions.

https://teresaverges.blogspot.com/2020/06/la-meva-historia-en-el-teatre-capitol-1.html

https://teresaverges.blogspot.com/2020/06/la-meva-historia-en-el-teatre-capitol-2.html

https://teresaverges.blogspot.com/2020/06/la-meva-historia-en-el-teatre-capitol-3.html

https://teresaverges.blogspot.com/2020/06/la-meva-historia-en-el-teatre-capitol-4.html

https://teresaverges.blogspot.com/2020/06/la-meva-historia-en-el-teatre-capitol-5.html

https://teresaverges.blogspot.com/2020/06/la-meva-historia-en-el-teatre-capitol-6.html